Demòtica · Noviolència · Diàleg i consens · Comunicació no violenta
Si vols la pau, prepara la pau.
Sovint trobem a faltar eines per a cultivar-la. I aquestes eines hi són.
La noviolència
Es tracta d’una forma evolucionada de tractar els conflictes sense recórrer a la violència. Històricament, la noviolència ha tingut referents clars. Xirinacs fou un dels principals precursors de l’acció noviolenta a Catalunya. Va portar a la pràctica la noviolència, principalment d’arrel gandhiana, a través de vagues de fam, plantades i d’altres accions que donaren a conèixer els cinc graons progressius de l’acció noviolenta desenvolupats per Gandhi: diàleg, denúncia, no cooperació, desobediència civil i creació d’alternatives.
‘Filosofia i pràctica de la noviolència’, (PDF)
de Lluís M. Xirinacs. Transcripció de la conferència que va impartir a la Fundació La Plana (2001).
‘Resum de Filosofia i pràctica de la noviolència’, (PDF)
de Lluís M. Xirinacs. (edició a cura de Lluís Busquets i Grabulosa).
Exemple commovedor de noviolència:Carta a un policia armat (1976), (PDF)
una carta que Xirinacs adreça a policies que l’havien retingut i pegat. Traduïda a múltiples idiomes, va provocar la dimissió voluntària d'alguns policies estatals.
‘’La noviolència ni és el refugi dels covards ni la màscara de cap violència somorta. Gandhi va elevar la noviolència a una altura enorme; tant que, per a ell, no és només un mètode de lluita, és més que una manera de ser: és el nostre ésser profund.”
Lluís Mª Xirinacs
Demòtica i comunitat humana
La demòtica és la força del poble auto-organitzat. Tot allò que pertany al poble i el fa viu i sobirà. Com articular aquesta força? Com organitzar-nos col·lectivament?
Un dels llegats més importants de Xirinacs és el model de democràcia participativa que proposà per al país i per al món a través d’una estructura d’arbre d’assemblees.
Si el poble exerceix la sobirania des de baix de forma permanent i vinculant, podrà anar activant els canvis en els models econòmics, socials, energètics, educatius, de salut, etc. que urgeixen al món.
Xirinacs deia que si ens centrem només en anar guarint els individus que emmalalteixen fruit d’una societat malalta, quan retornin a la societat es desequilibraran o emmalaltiran de nou. Per això, un subjecte col·lectiu auto-organitzat de forma sana és indispensable per garantir l’equilibri de l’individu i de qualsevol comunitat humana.
“La diferència que hi ha entre un munt de fulles caigudes apilades per l’escombriaire en un racó d’un jardí i les mateixes fulles abans de caure, aparentment amuntegades formant la frondosa copa d’un arbre, és que mirats per fora, tots dos conjunts apareixen com dues grans masses de fulles, però es tracta de dues realitats radicalment diferents.
En el primer cas, el conjunt de fulles és un mer amuntegament, una massa. Una mica de vent les esbarria en totes direccions. En el segon cas, darrere de cada fulla hi ha un peduncle flexible que mena a una tija tendra, que mena a un branquilló erecte, que mena a una branca enravenada, que mena a un tronc rígid, que mena a unes arrels titàniques, per on circula la vida interior, perfectament protegida. Ni l’huracà rabiós s’endurà aquestes fulles.
Per si no s’ha entès, explico que aquestes estructures orgàniques no són els partits; són les llars, els barris, els municipis, les comarques, les vegueries, el país!”
Lluís Maria Xirinacs.
T’interessa descobrir i activar iniciatives demòtiques en relació al subjecte col·lectiu català? Vine a l’Escola d’estiu de Noviolència del 26 al 29 d’agost o les Jornades d’auto-organització col·lectiva del 11-13 d’octubre a El Negre!
Diàleg i consens
En una comunitat, votar hauria de ser l’últim recurs quan no hi ha hagut consens. No el primer.
L’art del diàleg i el consens és la base imprescindible per unes relacions més harmonitzades i una bona auto-organització col·lectiva. És la clau que obre tots els panys a nivell comunitari. Permet afrontar els greus reptes socials, econòmics i ambientals d’una manera eficient i consensuada.
Suposa un profund canvi d’actitud interior a desplegar en tots els àmbits relacionals i condueix a una vera pau.
La comunicació no violenta
És una forma de comunicació fonamental per dialogar i buscar la resolució de les diferències -o conflictes si ja s’han produït- des del no judici, expressant les necessitats que hi ha al darrera de cada demanda nostra, sense teoritzar ni generalitzar, comunicant-te des del teu centre i amb la màxima amplitud.
Les principals referències són dos llibres de Marshall Rosenberg. Aquí us n’oferim un resum:
Breu Guia Comunicació Noviolenta.
Vols aprendre a comunicar-te d’una manera més harmoniosa i efectiva? Vine al taller de Comunicació noviolenta del 15-17 de març!