Filosofia · Noviolència · Espiritualitat
D’ell s’ha dit que era la veu del poble, el Gandhi català, un testimoni, un profeta, un místic, un filòsof, un revolucionari català d’esperit universal…
El llegat de Xirinacs inspira les activitats de la Fundació Vidabona.
XIRINACS
Lluís Maria Xirinacs neix a Barcelona el 6 d’agost de 1932 i mor a Ogassa (Ripollès) el 6 d’agost de 2007. Va realitzar diverses vagues de fam a mort amb diverses finalitats socials i nacionals. Va estar plantat 12 hores diàries durant gairebé 2 anys davant la presó Model de Barcelona per demanar l’amnistia dels presos polítics. Va ser escollit senador independent amb més de mig milió de vots.
Conegut per la seva defensa de la pau i dels drets socials i nacionals, va ser nominat tres vegades al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77.
Tot i que molta gent relaciona Xirinacs amb el seu testimoniatge i la lluita noviolenta durant el franquisme i post-franquisme, el seu llegat més vigent i revolucionari és encara molt desconegut i aporta autèntiques llavors de transformació social, econòmica, filosòfica i espiritual pels reptes actuals del país i del món, apuntant les bases d’un nou model de democràcia plena, l’acció noviolenta com una forma més evolucionada de resoldre els conflictes, un model de pensament global i dialèctic, un nou model econòmic equilibrat i transparent i les bases del que podria esdevenir un marc pel nou paradigma de l’espiritualitat universal.
La finalitat de la Fundació Vidabona i del mas El Negre és estimular-ne les aplicacions pràctiques i donar a conèixer aquest vast llegat per al creixement i evolució individual, col·lectiva i universal.
ELS 5 ÀMBITS DEL LLEGAT
El llegat de Lluís Maria Xirinacs és plenament vigent per resoldre els grans reptes que tenim avui com a país, com a societat i com a humanitat. Els podem agrupar en 5 àmbits temàtics:
Comunitat humana: com articular una democràcia participativa basada en la cultura del diàleg i el consens des de l’apoderament de la ciutadania; la sobirania plena exercida permanentment pel poble.
L’acció noviolenta individual i col·lectiva com a via evolucionada per resoldre els conflictes que no s’han sabut prevenir.
Globàlium, un model global de la realitat per eixamplar el mapa mental que cadascú ens hem configurat, i com això pot revolucionar la nostra mentalitat, relacions, decisions i camí vital individual i col·lectiu. Ordenar i eixamplar el propi mapa mental ens permet comprendre i transitar els petits i grans reptes de la vida des d’una visió global i harmonitzadora.
Un model econòmic responsable i transparent. La moneda telemàtica proposada per Agustí Chalaux en el que Xirinacs va aprofundir.
Una nova espiritualitat universal basada en el camí a la plenitud individual, col·lectiva i universal des de la pròpia vivència, deseiximent i vocació.
També resulta interpel·ladora la mort-ofrena mística que dugué a terme Xirinacs i que ell mateix explica en el seu Dietari final.
Xirinacs deia que estem en un temps de denúncia i d’indignació davant les injustícies i els desequilibris del món i que el problema és la manca de nous models. Per això ell va dedicar tota la seva vida a estudiar i esbossar aquests nous models socials i econòmics, a oferir-los de forma altruista al món i a difondre’ls per superar els vells models des d’una coherència i entrega insòlites.
BIOGRAFIA
Nascut a Barcelona el 6 d’agost de 1932, Lluís Maria Xirinacs i Damians s’ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va refusar els diners que l’estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt d’impacte.
Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75).
Seguidor de les tesis de Gandhi i de la lluita des de la noviolència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona dotze hores cada dia durant un any i nou mesos.
El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona, on va restar dret al seu escó fins que no es va aprovar la llei de l’amnistia.
El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d’Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. L’any 1990 deixà el sacerdoci. Quan tenia 65 anys, va doctorar-se en filosofia. La seva tesi doctoral va centrar-se en el seu model filosòfic de coneixement global de la realitat, Globàlium, que havia anat desenvolupant al llarg de tota la seva vida.
L’1 de gener de l’any 2000 va tornar a l’acció noviolenta activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona 12 hores diàries, de 9 a 21 h, durant les quals no menjava, per convocar a tota la nació catalana a autoorganitzar-se en un arbre de petites assemblees territorials de proximitat, connectades per portaveus de municipi, de comarca, de vegueria i de país, fins coronar l’arbre d’assemblees territorials dels Països Catalans, a fi d’exercir de manera periòdica la plena sobirania del poble i donant així un nou sentit molt més profund a la independència com a sinònim d’autodeterminació i de democràcia (participativa), no només en el sentit polític del terme independència (oficial, estatal), sinó des de la base i fins el nivell més alt (vegeu el manifest d’aquesta plantada, “Crida 2000” al document “Comunitat humana“).
El 6 d’agost de 2007, el dia que complia 75 anys, en Lluís Mª Xirinacs va decidir ofrenar la seva vida de forma mística, estirant-se en meditació a la falda de la serra de Sant Amanç, a prop del Taga i del Santuari en runes de Santa Maria de Vidabona d’Ogassa, que ell converteix en mite i símbol de la plenitud nacional catalana. Deixà manuscrit l’Acte de sobirania.
Aquest gest que va commoure el país i va interpel.lar a tots aquells que havien conegut de prop la seva trajectòria infatigable en defensa dels drets humans i de la llibertat del poble català.